El poema està
dividit en set estrofes isosil·làbiques: quatre octaves i tres quartets. La
rima és consonant i encadenada, els
versos rimen: ABBACDDC. Els versos són decasíl·labs (alguns de 4+6), és a dir,
d’art major.
Els quatre
primers versos parlen de la manera que escriuen els trobadors, els quals es
troben molt afectats i ultrapassen la veritat del seu voltant, en canvi, ell
parlarà d’ella i de com el fa sentir.
L’objectiu del
poema és donar a entendre el valor de una dona, que no és com la valoren els
trobadors sinó com la descriu ell, des de el vers 17 fins el 24. En aquesta
estrofa ell diu que tots els homes en veure un cos bonic són grossers i que el
valor de la dona està en el seu seny en saber què fer en cada moment .
Per una banda, el
poeta assenyala unes quantes característiques de la dona, com per exemple:
qualsevol a de veure a la dona per poder apreciar la seva bellesa (vers os 5-8
i 31) , el seu color de pell i la seva textura (vers 12) i un cos bell i honest
( versos 18 i 36). D’altra banda, el poeta lloa unes qualitat morals de la
dama, com per exemple: el seu esperit (vers 14), el gest (vers 16), el seny
(vers 21), ella és la perfecció d’entre totes les dones (versos 25-28) i l’enteniment
(versos 32 i 35).
Crec que la
poesia de Ausiàs March és més personal perquè descriu a la dona com a humana,
és a dir amb virtuts i defectes, i no només es fixa en el seu físic sinó que
també descriu la seva moralitat i la seva manera de comportar-se, en canvi, els
trobadors es fixen en un dona casada i escriuen sobre el dolor que sofreixen
perquè no poden estar amb ella i l’esperança que ella els proporciona amb
petits detalls insignificants que fan, encara que per ells no són
insignificants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario